LA MEVA AMIGA

En cert sentit però, jo retrobava la meva amiga a través de la natura...I la puc veure quan passo sota un cirerer en flor al principi de la primavera,  o quan veig els arrossars del Delta de l’Ebre tots verds a principis de l’estiu i la veig caminant  a la vora del riu o  quan  pujant al Tagamanent em sec sota l’ombra d’una alzina per descansar una mica o quan veig les figueres plenes de papallones negres a finals de l’estiu i la recordo xerrant apassionadament sobre temes força interessants.

I ara, quan  sento l’aroma dels til.lers al Parc de la Ciutadella la veig sota el til.ler  del jardí de  casa seva quan  estava ja tan malalta que no podia sortir al carrer i des d’on podia veure les seves muntanyes estimades del Montseny, on jo acostumava  anar amb ella al Pla de la Calma que tant li agradava i on no he tornat mai més.

I la continuo revivint a través  de la natura i ara que els borrons dels arbres comencen a obrir-se, la sento parlar amb aquest entusiasme que t’encomanava, ara que ja no és aquí al món dels vius.