El Palau de knossos pertany a una de les civilitzacions més antigues del món :la civilització minoica que va durar des de l’any1600 anys a.c. fins 1400 data a la qual va ser destruïda per una erupció volcànica a la propera illa de Santorini ,i està situat al nord de l’illa de Creta, l’illa més meridional de Grecia. Quan la vaig visitar ,l’estiu passat, ,vam contractar un guia que ens va fer descobrir totes les seves meravelles. En un moment donat hi van viure fins 100.000 persones distribuïdes en 1.500 habitatges La construcció i tècniques arquitectòniques utilitzades eren molt avançades pel seu temps i disposava ja d’un sistema de clavegueram .
El nostre guia anomenat Nektarios ens va ensenyar sales amb fresques molt bonics molts de ells dedicats a escenes de tauromaquia. Recordo una en particular molt maca en la qual dues dones pintades de color blanc i amb rínxols negres sobre el front aguantaven un brau :una per la cúa i l’altra per les banyes ,mentre un home de color vermell saltava per sobre fent el pí al llom del brau. Totes aquestes escenes son molt abundants al palau i en totes elles les dones representen un paper molt important de dones fortes ben preparades físicament.
Nektarios, el nostre guia, ens va fer notar el símbol de la doble destral, gravat a la pedra a tot arreu anomenada labrys en grec i d’ón procedeix la paraula laberint i evidentment no va poder per menys d’explicar-nes la seva historia.
Segons conta la llegenda Parsifae ,esposa del rei Minos es va enamorar d’un brau blanc que va sortir de l’escuma del mar i fruit del seu amor va néixer el Minotaure. Minos el seu espós i rei el va tancar al seu Palau i cada nou anys prenia set donzelles i set donzells d’Atenes que el Minotaure devorava. Per posar fi a aquesta situació Teseo fill del rei Egeo es va fer passar per un dels set donzells per poder entrar al palau i matar al minotaure i poder alliberar així els atenencs de la tirania de Minos. Ariadna ,filla de Minos es va enamorar de Teseu i li va donar el famós “fil” gràcies al qual va poder trobar la sortida del Palau amb vida i després va fugir amb ell.
Nektarios , es delectava explicant aquesta historia i assenyalant amb una ungla molt llarga al seu digt índex la doble destral. I va ser llavors, mentre jo baixava el cap ,mirant cap avall, quan vaig veure amb horror que a la fi dels seus pantalons i dins d’unes xancletes d’estiu, en lloc de dits sortien un parell d’unglots .No n’hi havia dubta :es tractava d’un sàtir per altra banda molt abundant en aquelles contrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada