FUKUSHIMA MON AMOUR

Com si jo no fos HORTENSIA la noia dels peus d’arrels em vaig sentir desarrelada al meu propi país i maltractada per la natura, jo, HORTENSIA amiga de la terra. Però tot no va acabar així. Quan vaig començar a recuperar el meu estat normal i adreçar-me de mica en mica , secant al sol les meves fulles descolorides i músties va començar a caure una pluja negra que matava tot al seu pas provocant ferides





La dona desl peus d'arrels i el reactor nuclear de Fukushima al fons





i cremades infernals als pocs animals i humans que quedaven en aquelles contrades. Va ser llavors quan vaig decidir d’enterrar-me en vida buscant espai amb les meves arrels lluny de la superfície i aquí estic esperant el temps que calgui per poder sortir a la llum del sol i poder viure en pau ja que en aquests moments visc a l’obscuritat de la nit.

Ah! Aquest lloc es diu Fukushima i em recorda molt una pel.lícula que vaig veure fa molt temps i que es deia Hiroshima, mon amour.