 |
| escuma del mar |
Es un bon llibre per passejar-te una mica al llarg de l’história del món clàssic. Reconec que m’han agafat ganes de viatjar per tots aquests territoris: les illes gregues de Quios, Cos, Rodes, Samos, Xipre i Alexandria, Albania, Atenes,... i sobre tot navegar amb el mar sempre de fons
La societat grega està molt bé descrita i els rituals que es fan en honor dels deus i que et perds en part si no tens prou coneixements en mitologia.
També es molt interessant l'art de curar amb les plantes que aprèn del seu oncle Xenofonte a Cos així com les descripcions dels excel.lents menjars i vins que beuen.Però no veus només les riqueses de la gent sinó també et mostra l’altra cara de la societat com la pobresa dels camperols al mig dels palaus d’Alexandria i la crueltat implacable dels rics amb els pobres
 |
| asfodels o flors dels morts |
El llibre mostra la vida quotidiana del món que descriu, que evidentement es el de les persones lliures i la seva dedicació a l’exercici i cultiu de les belles arts, la medecina, la poesía,la filosofia o l’esport gràcies als esclaus que fan el treball brut destinat al manteniment del cos i serveixen només com a animals de càrrega per cobrir necessitats que ells, els homes lliures troben abjectes. I en quant a les dones esclaves com la Bombica malgrat la relació de complicitat que es dona amb la Glauca veus que no té vida pròpia sinó la de la seva ama i ha de patir les violacions dels homes més poderosos com el Dinó. Tot això està be reflectit al llibre: per una banda la vida del amos i per l’altre la dels esclaus que poden ser objecte sexual tant dels homes com de les dones.
 |
| lliris de mar |
En molts detalls queda clar que ha estat escrit per una dona ,sobre tot quan descriu amb tanta intensitat els sentiments i patiments de la Glauca envers els seus enamorats: primer amb el Leukion i després amb el Càrmides que la fan viatjar al llarg del mar Egeu al seu encontre.
El Leukion s’en va a Alexandria perquè ha de fer la guerra i com que no es un home ric hi està obligat i després d'un matrimoni imposat amb el seu cunyat a la mort de la seva germana, la set de llibertat, d'amor i coneixement de la Glauca la va en dur a Alexandria on coneix en Càrmides, i tota la seva vida posterior a la seva trobada es converteix en un patiment continu darrera una quimera que la fa reflexionar i aprendre “una mena de serena paciència per amanyagar el temps.”
M’ha agradat sobre tot la visió des d’una dona com la Glauca que no es el mateix que la visió d’un home perquè veus molt bé com les actituds patriarcals estaven molt definides al món dels grecs. El veritable amor entre els grecs es l’amor entre homes sobre tot amb adolescents, les dones tenen un paper subordinat bé com a font de plaer al cas de les prostitutes o com a mares i esposes entre les dones honestes. |
